La cèdula d'habitabilitat és un document administratiu que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat que preveu la normativa vigent i és apte per ser destinat a residència de persones, sense perjudici que es desenvolupin altres activitats autoritzades.
 

La cèdula es diu:
 

• de primera ocupació si fa referència a habitatges de nova construcció.

• de primera ocupació de rehabilitació, quan s'atorga per a aquells habitatges que són el resultat d'una intervenció o un procés de rehabilitació o una gran rehabilitació.

• de segona ocupació si es refereix a habitatges usats o preexistents.

​

Les dades que consten a la cèdula són:
 

• La direcció i la ubicació de l'habitatge.

• La superfície útil de l'habitatge i de les habitacions.

• Les estades i els espais que componen l'habitatge.

• El llindar màxim d'ocupació.

• La identificació i la titulació de la persona tècnica que certifica l'habitabilitat.
   

A la cèdula no figura el nom de la persona propietària. Es tracta d'un document que acredita les condicions objectives d'habitabilitat d'un habitatge, amb independència dels seus titulars o ocupants.
 

La cèdula d'habitabilitat és necessària per transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d'ús, en primera o en posterior transmissió (llevat dels supòsits d'exoneració que preveu la normativa vigent). També cal per donar-se d'alta dels serveis d'aigua, electricitat, gas, telecomunicacions i altres serveis.
 

L'atorgament de la cèdula d'habitabilitat no suposa la legalització de les construccions quant a l'adequació de l'ús d'habitatge a la legalitat urbanística.
 

Quan es sol·licita una cèdula de segona ocupació d'un habitatge que no ha tingut mai, o no ha obtingut la qualificació definitiva d'habitatge protegit, cal demostrar que l'habitatge ja existia i tenia un ús residencial, per això es demana que s'acrediti l'antiguitat de l'habitatge.
 

Com a mesura de simplificació administrativa, s'ha fet el document de declaració responsable de l'antiguitat de l'habitatge. Aquesta declaració responsable la pot signar el propietari, el tècnic que certifica l'habitabilitat o un altre representant de la propietat.
 

El declarant ha de tenir la documentació que acrediti l'antiguitat declarada i conservar-la durant la vigència de la cèdula. Aquesta documentació en poder del declarant pot constar de qualsevol document admès en dret per acreditar l'antiguitat de l'habitatge o bé per als habitatges anteriors a l'11 d'agost de 1984, l'informe d'antiguitat d'habitatge segons model normalitzat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
 

D'altra banda, l'Administració, per tal de verificar les dades de la declaració responsable, pot requerir al declarant que aporti la documentació acreditativa de l'antiguitat de l'habitatge sobre la qual s'ha basat per fer la declaració responsable de l'antiguitat de l'habitatge

La cèdula d'habitabilitat és emesa per un arquitecte tècnic, en base a una inspecció realitzada a l'habitatge, que acredita el compliment dels requisits mínims d'habitabilitat establerts al Decret 141/2012, del 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat; i posterior tramitació a la Direcció General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La cèdula té una vigència de 15 anys.

Si necessiteu saber si un habitatge té la cèdula d'habitabilitat vigent i els metres quadrats útils que té l'habitatge aquí podeu realitzar la consulta per número de cèdula o amb la referència cadastral:
CERCADOR DE CÈDULES